Duatló Cursa del Diable 09

Per segon any consecutiu la gent de Martorell han dut a terme la dificil escomesa de muntar un duatló de mutanya, a part de també una cursa de muntanya. I aquest any encara han posat el llistó més alt i s'ho han currat encara més...

Amb el bon gust de boca de l'any passat (2n), vaig decidir nar a patir una mica enel dur i calorós Martorell. De fet diumenge era el dia de descans i ja parlat amb en Blanchipower em va dir que fes el que vulgués!!! La setmaneta amb les peses m'havia deixat força tocat (de fet no recordava mai haver tingut les aguletes que he tingut als isquios i glutis)però divendres ja no feia gaire mal, dissabte correr amb 6X1000 i llavors a nedar per les perilloses agues infestades de pedres de Sant Feliu... Evidenment sent l'objectiu Zofinguen em trobo en una fase de temporada i d'entreno on masa ràpid no seria el nom... Ja escalfant em notava pesat i trinxadet, però bé crec que quasi sempre que s'escalfa, un es pregunta com és que al cap de pocs minuts podrà anar tant ràpid...

Tret de sortida, ràpida, una llarga recta d'uns 500m on de seguida un company del Sant Cugat i jo ens distanciem uns metres; apareix un rampote de 150m al 10%, em concentro en les passetes curtes i en els braços, es queda una mica i just a dalt potser li trec uns metres, decideixo anar estirant la passa i centrar-me en correr el mes ràpid que pugui els 5km i poc, sent cosncient que amb la bici sem tiraran a sobre els bikers... Vaig fent i cada vegada vaig traient una micona + de distància arribant a la T1 amb uns 40'' d'avantatge... Agafo la bici, em foto un gel i em disposo a patir sent conscient que el meu moment de glòria s'esvaira d'un moment a l'altre... El cert és que fem uns 3km +- planers ràpids, darrere la moto i impulsat per serel primer... Comencem a pujar i encara vaig prou tocat del correr, quant portem uns 15' en un zigzag de pujada veiga 50m el 2n i 3r, conscient que estic patint força veig clar que m'aptraparan , i un cop fet procurare seguir-los i que marquin el ritme fins a la baixad final on em llençare i a l'ultim correr a priori hauria de ser jo més ràpid... LA sorpresa eprò despres d'un tram dur de palt eptit (300m) és que els hi torno a treure un xic de distància, i això em dona ales, fem uns 500m de baixada tecnica on anant a fondo veig que encara els hi retallo més... Penso que potser fins i tot trigaran doncs a atrapar-me o que han caigut o punxat...

Llavors patir,patir i patir, si ma'atrapen no serà px els hi regali res! Les cares que em deuria veure el paio de la moto deurien ser epiques; el circuit eren molts corriols tecnics de pujada, jo ja estava fart de pujar!!!! Comencem a baixar, i un altre gel, el cert es que el circuit es diferent al de l'any passat, el d'enguany més dur i tecnic al meu gust... Cada vegada que em trobo un repetxonet penso que no sem fotin a sobre els de darrere!!! Quant arribem a l'ultima baixada fotem gas, arribem al poble i llavors és quant per primera vegada miro endarrere, no els tinc al clatell, ha de ser per molt que se m'esguerri ara el tema... T2, transiciono ràpid, agafo la visera i a tirar milles!!! Vaig petat petat, però suposo que els de darere també!!! El control sento que diuen 'es el de antes aun va solo'', em dona ales però L'unic que vull es acabr d'una vegada!!! La sorpreseta d'enguany és que ens fan fer tot el pont del diable, aqui anem i tornem i es quant penso que em creuare amb el 2n, xo no mel creuo, xtant tinc marge encara... A 1'2km de meta un control em diu que porto 2' d'avantatge, em tranquilitza xò és igual...a tope!!! Tornem al camí, la meta està a uns escassos 400m, i veig l'arc!!! i ho disfruto...

Que wai!!!!!! Gràcies a tots els que vareu animar-me i els que m'ajudeu cada dia a ser menys capsigrany!!!! Al Blanchart sobretot per tenir la paciencia d'entrenar-me des de fa anys i aguantar-me com a germà adoptiu! Al Victor per ensenyar-nos a ser mes persones i millors esportistes i deixar-nos compartir amb ell tantes hores d'entreno i amistat!!!! A l'Eva per animar-me tant i donar-me tant power abans de sortir!!! A l'albert, al Jaume, al l'altre germanet adoptiu (el Carmelito ''tofee'') al G.Cloney (pxdo Freixa) a l'Agusti Stone i com no als PerezBrothers, xq segur que si no hagues entrat al seu equip no disfrutaria com faig del du ni del caliu humà de la familia T Vilanova!!!!

Nota: Ja sé que direu que si era un duatló on no hi havia craks i etc etc... Però les curses i les il·lusions les fem tots i es en el que ens aporten i el que en trriem epr nosaltres on rau el que ens fa entrenar i superar-nos cada dia...